Podràs passar per l’Ajuntament i te’n facilitarem un altre.

Els xips permeten controlar l’eficiència del servei de recollida, optimitzar costos en un futur en funció dels resultats. També permeten fer un seguiment de les incidències i resoldre més ràpidament dubtes que es puguin produir.

Si ens equivoquem de dia o bé la bossa està mal seleccionada, els operaris del servei de recollida no recolliran la bossa i ens posaran un identificatiu avisant-nos. Caldrà que esperem al proper dia de recollida de la fracció per poder dipositar els residus un altra vegada.

Està demostrat que, si fem bé la recollida selectiva, només entre el 15 i el 20% dels residus que generem és Resta. Amb una recollida quinzenal, en tindrem més que suficient. I la orgànica, que és la que pot fer olor si la tenim sense oxigen i es podreix, ja la recollim 3 cops a la setmana.

L’actual sistema de recollida, de contenidors al carrer, no ens permet superar el 40% de recollida selectiva. El 90% dels residus que generem es poden reciclar si els separem correctament. El sistema amb contenidor té un sostre i, a més, no ens garanteix una bona qualitat de la recollida.

Aquest és el sistema de referència a Europa, ja que permet superar el 70% de recollida selectiva. A Catalunya més de 120 municipis han implantat aquest sistema amb resultats que en alguns casos superen el 80%. Els contenidors soterrats, a part de no permetre un salt qualitatiu en els resultats, comporten molts problemes de manteniment i de desbordaments. De fet, molts municipis que havien implantat aquest tipus de contenidors els estan retirant pels mals resultats i pels elevats costos econòmics que comporten.

El model que es planteja només agafa els aspectes positius de la recollida que es feia fa anys, ja que deixar els residus davant de casa és molt còmode, sobretot per a la gent gran. Però els residus no es poden deixar de qualsevol manera. Cal separar-los correctament i deixar cada dia la fracció que toca. Això evita les males olors, ja que el que fa pudor és deixar tots els residus barrejats. A més, es trauran amb cubells equipats amb un sistema de tancament per evitar que els gats i els gossos els puguin obrir i remenar. El sistema de contenidors va produir un increment dels residus destinats a l’abocador i a la incineradora i es van perdre els recuperadors tradicionals. Ens semblava que els residus desapareixien: ho posàvem tot allà mateix, algú ho recollia i ens era igual on ho portés. Amb el porta a porta volem recuperar la idea que els residus són recursos que es poden reciclar i que cadascú s’ha de responsabilitzar d’allò que genera.

En primer lloc, la comoditat, deixar els residus a la porta de casa evita que t’hagis de desplaçar fins als contenidors. En segon lloc, representa una millora de l’estat dels carrers. Molts cops les àrees amb contenidors són punts d’abocament incontrolats de mobles i trastos vells, s’hi produeixen desbordaments, són font de males olors, etc. La recollida porta a porta permet eliminar elements de la via pública, guanyar espais i tenir els carrers més nets. En tercer lloc, és un sistema que evita la pujada de la taxa d’escombraries. L’Agència de Residus penalitza amb un cànon cada tona de residus que portem a l’abocador o a la incineradora i l’apuja cada any. A més, per cada tona de residus que recollim ben separats es reben uns ingressos que permeten compensar els costos de recollida. Si mantinguéssim el sistema de recollida amb contenidor, amb les tones que portem actualment a l’abocador la taxa hauria d’anar pujant per poder compensar l’increment del cànon. El fet de reduir la resta i incrementar la recollida selectiva, que també vol dir incrementar els ingressos, permet congelar la taxa i fins i tot, si els resultats superen el 70%, rebaixar-la.

Perquè no és just que entre tots paguem pel que uns quants fan malament. Separar correctament els residus que generem no pot ser voluntari. Cal que prenguem consciència del cost ambiental, econòmic i social que té el malbaratament de recursos. Amb el sistema porta a porta podem arribar a premiar qui ho fa bé.

Més del 70% dels residus que es generen són d’origen domèstic. Les grans empreses, a més, tenen l’obligació de tenir gestors propis de residus i presentar anualment la declaració de residus a l’Administració.

Les bosses de plàstic fan que el compost final obtingut sigui de mala qualitat i no es pugui utilitzar en l’agricultura o la jardineria. A més, l’Agència de Residus estableix un retorn econòmic per ús de bosses compostables. Som conscients que les bosses compostables que trobem als supermercats són molt cares i moltes famílies no les poden comprar. Per això les subministrarem de forma gratuïta. El fet que les comprem des de l’Ajuntament permet comprar-les a un preu més econòmic i evitar els marges dels distribuïdors.

Els cubells porten un sistema de bloqueig de la tapa que impedeix que els animals els obrin.

No, els recollidors tenen estratègies per valorar la correcta aportació dels residus, com per exemple el pes de la bossa en el cas dels envasos, l’ús de bosses compostables en el cas de la fracció orgànica, etc.

Sí, sempre i quan estigui separada correctament i sigui un fet puntual.

El rebuig no genera mala olor, ja que les compreses i els bolquers, que són l’únic que les podria generar, es poden treure cada dia en una bossa a part identificada amb un adhesiu. L’orgànica tampoc genera males olors. El cubell airejat, juntament amb la bossa compostable, permet l’aeració de les restes orgàniques. L’orgànica fa pudor quan no circula l’aire, ja que sense presència d’oxigen comença a fermentar. A més, el fet que el cubell estigui airejat fa que els sucs s’evaporin. Amb un cubell tancat es condensen i es queden a les parets o al fons del cubell, de manera que quan l’obrim fa pudor. El cubell airejat evita la presència d’aquests sucs.